bellaombra

Phytolacca dioica (nc.)

m
Botànica

bellaombra

© Fototeca.cat

Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.

És propi de l’Amèrica del Sud (molt popular a l’Argentina), on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània.