bemoll

m
Música

Signe (♭) segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l’estat natural.

Pot ésser a l’armadura (i aleshores afecta les notes en l’ordre si, mi, la, re, sol, do, fa, quan determina alguna escala clàssica major o menor) o bé en el curs d’un passatge (i llavors afecta, dins un mateix compàs, totes les repeticions de la primera nota modificada mentre no sigui anul·lat per cap més accident). Fins al s XVIII, a vegades feia la mateixa funció de l’actual becaire (♮), després d’un diesi (♯). El bemoll és l’únic accident que fa servir la notació del cant pla (indicativa només de l’altura relativa) i afecta únicament la nota si . Les notes afectades pel doble bemoll (♭♭) han de sonar dos semitons més baix.