i bibliofília | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

bibliofília

substantiu femeníf
Arxivística i biblioteconomia
bibliografia bibliog
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.

Els bibliòfils col·leccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre: antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, il·lustració, relligadura, etc. És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà: paper, composició tipogràfica, il·lustració, etc.

La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya; als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel Carbonell, Antoni Agustí, Josep Jeroni de Besora, Josep Finestres i Gregori Maians i Siscar. Des del final del segle XIX ha volgut ésser una manifestació d’artesania i d’art enfront del llibre industrial.

Als Països Catalans, la moderna bibliofília arrenca de Marià Aguiló, editor de la Biblioteca Catalana, del Cançoner de les obretes en nostra llengua materna més divulgades (1873-1900), de caràcter arcaïtzant, que mantingueren les publicacions de la Societat Catalana de Bibliofília (1905-12), i del Recull de texts catalans antics, publicat (1906-17) pels Tres Companys Bibliòfils (Lluís Faraudo, Erasme de Janer i Ernest Moliné). Ramon Miquel i Planas, creador de “Bibliofília”, incorporà la bibliofília al moviment modernista. L’art contemporani fou igualment incorporat amb les edicions de La Cometa, iniciades per Gustau Gili i Roig a partir del 1931. A València, cal esmentar les edicions d’Acció Bibliogràfica Valenciana (1932-36), i les de l’editorial Castàlia els darrers anys. Després de la guerra de 1936-39, les limitacions de la producció editorial en català ocasionaren la publicació d’edicions de bibliòfil, sovint aparents. En les principals edicions de bibliòfils han col·laborat, com a il·lustradors, E.C. Ricart, Ramon de Capmany, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso i Antoni Tàpies, com a relligador, Emili Brugalla, i com a impressors els tallers de “L’Avenç”, de Joaquim Horta i d’Oliva de Vilanova, a Barcelona, de Bas a Igualada, i de Joan Sallent a Sabadell. Figures cabdals del col·leccionisme català han estat Marià Aguiló, Isidre Bonsoms, Pau Font de Rubinat, Eduard Toda, Ramon de Montaner, Ramon Miquel i Planas, Jaume Espona, Artur Sedó i Miquel Mateu, entre els del Principat; Pere Sampol, Gaspar Muner i Lluís Alemany, entre els de les Illes; J.E. Serrano i Morales, Francesc Carreres i Vallo, Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, Salvador Carreres i Zacarès, entre els del País Valencià.

Col·laboració: 
PBB

Llegir més...