bilabial

f
adj
Fonètica i fonologia

Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabials

© fototeca.cat

Dit del fonema consonàntic articulat mitjançant el contacte d’ambdós llavis, que produeix una interrupció total o parcial del corrent de l’aire i dóna lloc als sons anomenats bilabials oclusius o interruptes, si el contacte és total, o bé fricatius, o constrictius, si el contacte no és total.

En català hi ha les bilabials següents: oclusives: /p/, sorda ( pau, copa, cop ), i /b/, sonora ( base, ombra ); fricatives: [b], sonora ( roba, sabre ), i /m/ nasal, sonora ( mentida, cama, pam ).