bingo

m
Jocs

Nom d’una exclamació onomatopeica amb què és conegut també el joc de la plena .

Legalitzat el 1977 a l’Estat espanyol, si bé el joc amb determinades variants i noms diferents ja gaudia d’una forta tradició, l’any 1979 fou aprovada una nova reglamentació segons la qual hom reservà la titularitat de les sales d’explotació a societats i associacions de caràcter esportiu, cultural o benèfic, i persones o titulars d’establiments turístics, sense afany de lucre en cap cas. De la xifra total que hom recapta, el 70 % és destinat a premis en metàl·lic i el 20 % passa a mans de l’estat o de les comunitats autònomes, en concepte de taxes, per a la seva posterior distribució entre els ens municipals (25 %) i l’assistència social (75 %). La seva pràctica s’ha estès considerablement. El 1981 mogué al voltant de 300 000 milions de pessetes en tot l’estat (un 16 %, aproximadament, a Catalunya). El 1982 els ingressos del bingo a Catalunya pujaren a 55 602 milions de pessetes.