biocenosi

f
Ecologia

Comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d’equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions.

En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions (llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua). L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars. També en són exemples les torberes, els esculls coral·lins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de poblament d’organismes més o menys estable.