i bleda-rave | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

bleda-rave

nomcientífic de laBeta vulgaris varietat rapa, remolatxa
substantiu femeníf
Botànica
nomcientífic de laBeta vulgaris varietat rapa, remolatxa
bleda-rave
© Fototeca.cat
botànica bot
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).

El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del s XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre (5-7%), que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció. Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris. Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes. Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir que empobreixi el sòl. Les bleda-raves es reprodueixen per llavors, que hom planta en tendes o directament al sòl per l’abril; hom fa la collita a la tardor del segon any. És conreada per a l’obtenció de l’arrel (bleda-rave sucrera), la qual és emprada per a l’extracció de sucre, per a l’alimentació del bestiar (bleda-rave farratgera) o bé per al consum humà (bleda-rave comuna o de taula). La bleda-rave farratgera és caracteritzada per l’arrel, que molt sovint és semiexterna. Després de la collita hom les esfulla, i les arrels són conservades durant l’hivern a l’aire lliure, apilonades i protegides, o en sitges. Essent un aliment pobre en nitrogen i greixos, cal fornir-lo al bestiar associat amb granes o tortós. Les fulles són d’escàs valor alimentari, i per la quantitat de sals minerals que contenen poden provocar trastorns gàstrics. La bleda-rave sucrera és una varietat obtinguda a partir de la bleda-rave farratgera; és més petita i té una major proporció de glúcids. Les arrels són blanques i rugoses, sempre internes, mai visibles a la superfície i amb dos solcs en espiral més marcats en les varietats de major riquesa en sucre; les arrels de millor aprofitament són aquelles que no ultrapassen 1,5 kg, ben formades, sanes i sense forcar. La riquesa en sucre és compresa entre 17 i 27%, i la producció oscil·la entre 20-25 t/ha, o sigui 4 000-5 000 kg de sucre per ha. La bleda-rave comuna o

Plantes de bleda-rave sucrera
© Fototeca.cat-Corel
bleda-rave de taula és conreada com a anual per a les necessitats de l’alimentació. Per al consum humà hom en conrea dos grups: les bleda-raves planes, precoces, d’arrels rodones o globoses desenvolupades gairebé a la superfície del sòl, que són aptes per al consum al cap de tres mesos de sembrades, i les bleda-raves llargues, més tardanes, conreades per a ésser aprofitades a l’hivern. Les malalties que afecten la bleda-rave són la blanqueta o mal blanc, la cercosporiosi, el míldiu, el mosaic, la podridura seca, la podridura violeta de l’arrel, la roja i la ronya; entre els insectes que l’ataquen cal esmentar les anguíl·lules (Heterodera schachtii i Anguillulina dispacii), l’arna de la bleda-rave, el cuc blanc, el cuc gris, la mosca de la bleda-rave, les erugues d’alguns noctuids i el pugó negre.

Llegir més...