La bòbila consta d’un molí, d’una màquina per a preparar la pasta i d’una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d’un desairejador; per a les peces massisses hom empra estiradores amb fileres senzilles, i per a les foradades, estiradores amb fileres proveïdes de mascles adequats als forats que ha de tenir la peça; les peces són tallades automàticament. Obtingudes les peces d’obra crua, hom les deixa assecar a l’aire lliure, degudament apilades sota uns espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors. La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que aquesta cuita sigui uniforme, pot ésser efectuada amb forns de foc mòbil (forn Hoffmann) o forns de foc fix, alimentats amb carbó, fuel o gas. En els primers, els diversos forns són disposats formant un circuit tancat i el cremador és traslladat pel damunt dirigint el foc a unes obertures practicades a la part superior dels forns, de manera que mentre és efectuada la cuita en una cambra, d’altres són en fase de refredament i d’altres en fase de buidatge d’obra cuita i d’alimentació d’obra crua. En els segons, l’obra crua és disposada en vagonetes que circulen al llarg d’un túnel en el qual la temperatura és gradualment creixent fins a arribar a la de cocció, i, posteriorment, decreixent, amb la qual cosa l’obra cuita és refredada lentament.
f
Construcció i obres públiques