El giny —biplaça o de quatre places—, d’estructura metàl·lica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/hora. La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa uns 1 500-1 800 m de longitud, amb un desnivell de 8-15%. La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i admet com a vàlides les sacsades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar la velocitat. Les proves, compostes de quatre sèries, classifiquen els concursants segons la totalitat del temps esmerçat en el descens. El 1884 hom construí la primera pista a Sankt Moritz, i el 1898 hom celebrà la primera competició organitzada. Posteriorment, el bobsleigh
fou admès com a esport olímpic (Jocs Olímpics d’Hivern) a Châmonix (1924). Les millors instal·lacions per a practicar-lo són a Cortina d’Ampezzo (Itàlia), Sankt Moritz (Suïssa), Garmisch-Partenkirchen (Alemanya), Zakopane (Polònia), Igls (Àustria), Fraegensternae (Noruega) i Lake Placid (EUA). Les competicions més importants són els Jocs Olímpics, el Campionat d’Europa i les espectaculars proves de Lake Placid (EUA).
m
Esport
bobsleigh
© Corel - William P. McElligott