bolero

m
Dansa i ball

Ball d’una o més parelles, d’origen popular andalús, de compàs de 3/4 i format per tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors ( el bien parado ) mentre la música repeteix la tornada.

Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo. Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural ( boleros ), és encara ballat per diversos grups folklòrics. El cant hi és executat a cor. Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga (com el parado de Valldemossa). Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments (originàriament les castanyoles i la guitarra).