OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

botifarra

substantiu femeníf
Alimentació
alimentació, indústries alimentàries alim
Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví —i ulteriorment lligant-ne els extrems— amb una barreja de carns de porc (carn magra, cansalada, freixures, orella, morro, etc) convenientment picolades, espècies i sal.

A vegades hom hi afegeix, encara, carn de boví i fins d’altres ingredients: ous ( botifarra d’ou , consumida especialment el dia de dijous gras), ceba ( botifarra de ceba ), arròs ( botifarra d’arròs ) i fins sucre ( botifarra dolça ). Si hom hi afegeix sang en quantitats apreciables, i a vegades fins i tot fetge ( bull), és anomenada botifarra negra (la d’arròs i la de ceba ho solen ésser), i si no, botifarra blanca (la d’ou, per exemple); una certa mena de botifarra negra especialment rica en sang és anomenada botifarra de sang . Hom ho cou tot plegat en una caldera amb aigua bullent (antigament amb greix), bé que un cert tipus de botifarra sense sang, l’anomenada botifarra crua , no és sotmesa a cap procés de cocció durant l’elaboració; la botifarra crua demana un consum més o menys immediat (llevat que hom no la deixi assecar per a fer-ne llonganissa ), generalment amb una cocció prèvia: sol ésser feta a la brasa, fregida (amb mongetes seques o amb bolets, per exemple) o bullida (com a carn d’olla). La botifarra feta amb budells prims o molt curts rep més aviat el nom de botifarró , i la feta amb budell culà, botifarra culana.

Col·laboració: 
MCV

Llegir més...