bovatge

m
Història del dret

Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.

Habitualment era exigit al començament de cada regnat. Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret. Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300. De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús. Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI.