bòvids
substantiu masculím
pluralpl
Mastologia
Sumari de l’article
Ramat d’impales a Kenya
© Corel
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle; no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai (perennicornis). Els bòvids tenen generalment 32 dents (a vegades 28) i els manquen les incisives i les canines superiors; el tub digestiu és el típic dels remugants. Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen.
Búfals cafre o africans
© Xevi Varela
Subfamílies i representants més importants de la família dels bòvids
subfamília dels bovins
- Anoa depressicornis (anoa)
- Bison sp (bisó)
- Bison bison (bisó americà)
- Bison bonasus (bisó europeu)
- Bos banteng (banteng)
- Bos frontalis (gaial)
- Bos gaurus (gaur)
- Bos indicus (zebú)
- Bos primigenius (ur)
- Bos taurus (bou, brau, toro (mascle), vaca (femella))
- Bubalus sp (búfal)
- Bubalus bubalis (búfal indi)
- Bubalus bubalis sondaicus (carabao)
- Bubalus caffer (búfal cafre o africà)
- Bubalus caffer caffer (búfal negre de la sabana)
- Bubalus caffer nanus (búfal roig de bosc)
- Ovibus moschatus (bou mesquer)
- Poephagus grunniens (iac)
subfamília dels ovins
- Ammotragus lervia (arruí)
- Ovis ammon (argalí)
- Ovis aries (ovella, pècora, be; marrà (mascle))
- Ovis musimon (mufló)
- Ovis vignei (úrial)
- Pseudois sp (bàral)
subfamília dels caprins
- Budorcas taxicolor (taquin)
- Capra aegagrus (pasang)
- Capra caucasica (tur)
- Capra falconeri (markhor)
- Capra hircus (cabra; boc (mascle))
- Capra ibex (cabra dels Alps)
- Capra pyrenaica (cabra pirinenca)
- Capra pyrenaica hispanica (cabra salvatge)
- Capricornis sumatrensis (serow)
- Hemitragus jemlahicus (tar)
- Naemorhaedus goral (goral)
- Oreamnus americanus (cabra blanca, cabra de les Muntanyes Rocalloses)
- Rupicapra rupicapra (isard, camussa)
subfamília dels antilopins
- Addax nasomaculatus (addax)
- Adenota kob (cob)
- Adenota vardoni (pucu)
- Aepycerus melampus (impala, pal·la)
- Alcelaphus buselaphus (búbal)
- Alcelaphus buselaphus cokii (congoni)
- Ammodorcas clarkei (dibatag)
- Antidorcas marsupialis (springbok, antílop saltador)
- Antilope cervicapra (antílop negre)
- Boocercus eurycerus (bongo, bocerc)
- Boselaphus tragocamelus (nilgau)
- Cephalopus sylvicultor (duikerbok de bosc)
- Connocheates sp (nyu)
- Connocheates gnu (nyu de cua blanca)
- Connocheates taurinus (nyu blau)
- Damaliscus sp (damalisc)
- Damaliscus albifrons (blesbok)
- Damaliscus lunatus (sassaby)
- Damaliscus pygargus (bontebok)
- Dorcatragus sp (antílop nan)
- Gazella sp (gasela)
- Gazella bennetti (gasela de l’Índia)
- Gazella dama (gasela dama)
- Gazella dorcas (gasela comuna)
- Gazella granti (gasela de Grant)
- Gazella sungutturosa (gasela persa)
- Gazella thomsonii (gasela de Thomson)
- Guevei melanorheus (duikerbok blau)
- Hippotragus equinus (antílop cavall, egòcer)
- Hippotragus niger (antílop cavall negre)
- Kobus defassa (antílop aquàtic)
- Kobus ellypsiprimus (antílop aquàtic)
- Lithocranius walleri (guerenuc)
- Madocua sp (dic-dic)
- Neotragus pygmaeus (antílop reial, neòtrag)
- Onotragus (onòtrag)
- Oreotragus sp (antílop nan)
- Oryx sp (òrix)
- Oryx algazel (òrix comú)
- Oryx beisa (beisa9)
- Oryx gazella (gemsbok)
- Oryx leucoryx (òrix blanc)
- Panthalops hogdsoni (orango)
- Pelea capreolus (rhebok)
- Philantomba maxwelli (duikerbok de Maxwell)
- Raphicerus campestris (steenbok, antílop nan)
- Saiga tartarica (saiga)
- Strepsiceros sp (cudú )
- Strepsiceros imberbis (cudú petit)
- Strepsiceros strepsiceros (cudú gran)
- Sylvicapra grimmia (duikerbok comú)
- Taurotragus oryx (antílop africà)
- Tetraceros quadricornis (txusinga, tetràcer)
- Tragelaphus angasi (niala)
Col·laboració:
JDR
