i bretó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

bretó

substantiu masculím
Lingüística i sociolingüística
Límits històrics del bretó
© fototeca.cat
lingüística ling
Llengua cèltica de la branca britònica, introduïda a l’Armòrica durant els ss V i VI pels bretons arribats de la Gran Bretanya.

Després d’una reculada al llarg del temps, la llengua ha restat estabilitzada en una línia que va aproximadament de Saint-Brieuc (Sant-Brieg) a Gwened (Vannes). En són trets característics la manera de formar els plurals, la manera de comptar, la conjugació, de formes molt precises —cinc conjugacions per al verb “ésser”, segons els casos—, i, sobretot, les “mutacions” —canvi de la consonant inicial d’un mot d’acord amb els casos de gènere, de nombre, de possessió—. Cal assenyalar, quant a la història de la llengua abans del s XI, el vell bretó , el qual només és conegut per glosses; del s XI al XVII, el mitjà , del qual resten alguns texts, gairebé tots de caràcter religiós i en vers: Mirouer de la Mort (1575); i posteriorment, el modern , en el qual hom distingeix quatre dialectes, bé que a partir del 1941 ha estat unificat ortogràficament i la major part de les obres han estat editades en aquesta llengua comuna. Per tal de defensar-la i restablir-la al lloc que li correspon, el 1905 fou fundat per l' abbé Yann-Vari Perrot el moviment religiós Ar Bleun-Brug (‘Les flors de bruc’), i el 1933, pel mestre Yann Sohier, el moviment laic Ar Falz (‘La falç’). Malgrat el complex d’inferioritat de la població i la repressió per part del govern francès —fets que feren recular la llengua parlada—, actualment el bretó guanya prestigi dins els cercles cultes. L’empenta més forta a la recuperació del bretó ha estat la creació de les escoles Diwan. Aquestes escoles, iniciades l’any 1977, s’han anat expandint amb un èxit notable al llarg del territori, i actualment tenen més de 2 500 alumnes. El nombre de parlants s’estima entre 250 000 i 500 000, i la llengua es manté especialment viva a les zones rurals i entre la gent gran. Centenars de joves l’aprenen en cursos privats, cercles, stages , cursos per correspondència (Skol Ober, des del 1930; Skol dre Lizher, des del 1945). Funciona també una escola privada d’ensenyament secundari en bretó per correspondència (Skol an Deskadurezh Eil Derez, des del 1962). El 1956 fou fundada per Abanna —pseudònim del metge Guy Étienne— una revista lingüística, “Hor Yezh” (‘La nostra llengua’), i una federació —Kulzul ar Brezhoneg— agrupa, des del 1959, totes les associacions que treballen en bretó, en tots els camps.

Col·laboració: 
VeB
Llegir més...