i briozous | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

briozous

ectoproctes
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
ectoproctes
zoologia zool
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals de petites dimensions, colonials, semblants externament a les molses.

Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret. El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura (lofòfor); és retràctil. La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie; els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats (gonozooides, ovicel·les, aviculàries, vibraculàries, etc). El moviment de remolí dels tentacles porta l’aliment a la boca; el tub digestiu té forma de U i és complet, i l’anus s’obre al costat de la boca, fora del lofòfor (d’ací que aquests animals rebin també el nom d'ectoproctes). No hi ha aparell circulatori ni respiratori. L’excreció sol ésser per acumulació. Gairebé tots els briozous són hermafrodites; hi sol haver autofecundació, i les colònies es formen per gemmació. Les espècies marines tenen larves planctòniques trocoforianes, sovint bivalves; les espècies d’aigua dolça presenten formes de resistència. Els briozous són animals bentònics, sèssils, que viuen sempre fixats sobre un substrat, viu (algues, fanerògames, ascidis, etc) o inert (roques, conquilles, etc); formen incrustacions a les parts submergides dels vaixells, i les formes d’aigua dolça solen embussar les canonades d’aigua potable de moltes ciutats.

Col·laboració: 
JDR
Llegir més...