i brodada | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

brodada

substantiu femeníf
Art    Indumentària    Indústria i tecnologia
indústria tèxtil tèxt i art art
Acció de brodar.

La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla. La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar. El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia (capítols 25 i 26 de l' Èxode ). Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants (nobles i sacerdots), puix que aquesta és més refinada i és feta amb tècniques i materials més valuosos i complexos. La brodada és la més estructurada de totes les tècniques del teixit, especialment en els teixits trobats a Paracas, amb diferents tècniques i modalitats, aplicades a la confecció de mantells, mocadors i a les vastes franges de figures en relleu, en draps de grans dimensions. Entre els pobles orientals hom conreà la brodada a l’Àsia Menor, Crimea, Tartària, Turquestan, la Xina (cèlebre per les seves sedes brodades), l’Índia, el Japó i Egipte (on hom ha trobat diversos exemplars de brodades coptes). La tècnica de la brodada fou transmesa d’Orient a Europa a través dels països mediterranis i assolí un alt grau de perfecció entre els ss IX i XV. Les dames, reines i nobles de totes les corts d’Europa conrearen l’art de la brodada. Entre les obres importants, cal esmentar la Dalmàtica de Carlemany i la Capa Pluvial de Sió. En inventaris de la Santa Seu són citats els brodats de Venècia, de Lucca, d’Anglaterra, d’Alemanya i de la península Ibèrica, i també els noms d’uns brodadors cèlebres: Cambió, de Florència, Antonio Pallaiuolo, Piero, de Venècia. Actualment té els centres més importants a Suïssa i a Anglaterra, i hom observa una nova revaloració de l’art de la brodada. Alguns artistes tèxtils tracten d’actualitzar velles tècniques amb noves formes i nous continguts. Als Països Catalans hom conserva peces molt valuoses que mostren la importància que assolí aquest art a l’època medieval en l’ornamentació de la indumentària religiosa, tapissos, frontals, etc. Hom pot destacar el Tapís de la Creació (s XI); el pendó de Sant Ot, del s XII; el frontal de Sant Jordi combatent el drac, a la capella de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona. Són valuosos els brodats dels ss XIV i XV a València i els conservats al Museu de la Catedral de Girona, al Museu Tèxtil de Barcelona, al Museu Tèxtil Biosca de Terrassa i al Museu Episcopal de Vic. Pel que fa a l’art popular, les Illes Balears conserven encara una tècnica de brodada tradicionalment. A Amèrica és molt important la cultura tèxtil del Perú preincaic.

Col·laboració: 
AuM
Llegir més...