OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

cultura del bronze valencià

substantiu femeníf
Prehistòria
prehistòria prehist
Nom donat des del 1962 a la cultura que ocupà gairebé tot el País Valencià durant l’edat del bronze.

Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC. És de característiques semblants a la cultura d’El Argar, amb la qual fou confosa durant molt de temps. Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals (no hi ha enterraments al subsol de les cases), de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metal·lífers al País Valencià i de les diferències de les ceràmiques. El límit sud és força clar i correspon al Vinalopó: la frontera de l’est és marcada per la serralada Ibèrica, i pel nord no arriba a l’Ebre. La part meridional valenciana és la més ben coneguda, sobretot el nucli de la rodalia d’Alcoi: el Mas de Menent i la Mola Alta de Serelles, que foren els primers jaciments estudiats vers 1920-30, el Mas de Miró, el Castellaret, l’Ull del Moro, el Turó de Mariola i el Puig. Però arreu del País Valencià, on les exploracions han estat intenses, hom n'ha descoberts sovint diversos en un mateix terme municipal, cosa que demostra una densitat alta de poblament, malgrat que no tots són necessàriament contemporanis. El centre de la vida era el poblat, sempre dalt de tossals, llocs de defensa natural fàcil. Tenien muralles, generalment amb torres. Les cases, rectangulars, són alineades en carrers rudimentaris. L’utillatge demostra que és l’època de la plenitud de l’entrada del metall, coure i bronze, mentre que la pedra resta limitada a pocs instruments: destrals i sobretot petites serres de sílex per a falçs, cosa que demostra la intensitat del conreu de cereals. La ceràmica és feta a mà i gairebé sempre sense decorar. Hom no coneix gaires tombes que aprofitin petites coves prop dels poblats amb un o dos individus a cadascuna, al revés del sistema anterior eneolític, dels enterraments col·lectius. Hom desconeix l’origen d’aquesta cultura i si cal considerar-la com a fruit d’una invasió o de l’evolució. El final també és molt fosc. Cal assenyalar que sovint damunt els poblats del bronze valencià foren edificats poblats ibèrics.

Col·laboració: 
MTa

Llegir més...