i bruc | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

bruc

Nom científic delErica sp, bruguera
substantiu masculím
Botànica
Nom científic delErica sp, bruguera
Bruc boal
© Fototeca.cat
botànica bot
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.

Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània (sis de les quals, als Països Catalans) o a l’Europa atlàntica. La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc.

El bruc boal (E arborea), o simplement bruc, és, als Països Catalans, el bruc per excel·lència. És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc. Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d’estepes i brucs; viu també a les altes muntanyes de l’Àfrica tropical, on domina en el paisatge de les grans superfícies obertes.

Bruc d’hivern
© Xavier Varela
El bruc d’hivern (o cepell o cepelló o petorrera o xipell, E. multiflora) és baix, i les flors, que es desclouen al final de la tardor, són d’un rosa intens. Viu sobre sòls calcàris a la terra baixa mediterrània, a la brolla de romaní i bruc d’hivern.

El bruc d’escombres (o bruga,E. scoparia) té les branques dretes, ordinàriament glabres, i les flors menudes i verdoses. Mediterrani i atlàntic, es fa a la brolla d’estepes i brucs de la terra baixa mediterrània i a la brolla de gódua i bruguerola de la muntanya mitjana; vol sòls més aviat humits.

El bruc vermell (E. cinerea) és baix i té les flors d’un vermell violaci. Es fa a la landa atlàntica i, més rarament, sobre els sòls silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d’estepes i brucs, en contrades més aviat plujoses.

El bruc d’aiguamoll (E. tetralix) és baix, presenta el marge de la fulla ciliat i té les flors d’un rosa intens. Europeu atlàntic, viu en terrenys silicis, als aiguamolls i torberes; als Països Catalans només és conegut al Pirineu Central, al territori de la fageda.

Bruc valencià
© Carolina Latorre Canet
El bruc valencià (o cepell, E. terminalis) també és baix, té les fulles d’un verd cendrós i les flors roses. Mediterrani, als Països Catalans només viu en indrets humits de la brolla de romaní i bruc d’hivern al migjorn valencià.

Llegir més...