bucaner

m
Història

Aventurer d’origen europeu establert a les Antilles (s XVI).

Els bucaners ocupaven les illes de Santo Domingo i San Cristóbal i es dedicaven a l’agricultura, la caça i el comerç. Expulsats el 1630 per Fadrique de Toledo, es concentraren a l’illa de la Tortuga i actuaren contra les colònies castellanes. Aliats amb els filibusters, prengueren part en la presa de Panamà, comandats per Henri Morgan (1671). El tractat d’Utrecht (1713) significà pràcticament llur desaparició.