Hom pot distingir tres menes de bulbs: el massís, bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà; el tunicat, format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba; i l'esquamós, amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis. A vegades el bulb pot ésser múltiple, com el de l’all. El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable (freda o seca) de llur cicle vegetatiu.
Bulb. Massís del safrà: 1, fulla; 2, beina circuilar; 3, tija aèria; 4, gemma lateral en creixement; 5, nou bulb massís en creixement; 6, gemma lateral de la qual es formen una nova tija aèria i un nou bulb massís; 7, bulb massís; 8, arrel contràctil; 9, arrel adventícia
© Fototeca.cat
Per llur riquesa en substàncies de reserva, diverses espècies bulboses tenen interès alimentari.