i cacau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

cacau

Nom científic delTheobroma cacao, cacauer
substantiu masculím
Agronomia    Botànica

Sumari de l’article

Nom científic delTheobroma cacao, cacauer
Detall d’una planta de cacau
© Fototeca.cat
botànica bot i agricultura agr
Arbre de la família de les esterculiàcies, que ateny de 5 a 7 m d’alçària a les plantacions i de 8 a 10 m en estat silvestre, de petites flors blanques o rosades, que apareixen en petits raïms sobre la tija i les branques velles.

El fruit, mena de baies que reben el nom de panotxes , d’uns 20 cm de llarg i 8 cm d’ample, de superfície dura i tuberosa travessada per 5 o 10 solcs longitudinals, de color groc o ataronjat un cop madurs, contenen de 30 a 40 llavors, els grans de cacau, embolcades per una polpa mucilaginosa i disposades en cinc rengleres. És una planta intertropical, de terra baixa, que prefereix una temperatura mitjana anual òptima d’uns 25°C i que requereix que la mitjana de les mínimes diàries ultrapassi els 15°C. Necessita precipitacions superiors a 1 250 mm anuals i que la durada de l’estació seca no ultrapassi els tres mesos. El cacau s’adapta a gairebé qualsevol mena de sòl i tolera uns marges de pH molt amplis; l’òptim se situa a 6,5. Li cal ombratge, que pot ésser natural (per aclarida selectiva de la selva) o artificial (plantació de bananers i mandioques o eritrines i capoquers). La diversitat dels cacaus conreats és gran, i hi ha nombroses cultivars , amb les quals hom sol fer tres grups: els criollos , que són de fruit allargat, punxegut i de grans grossos, amb els cotilèdons blancs, i que eren els conreats antigament a Veneçuela i a l’Amèrica Central, els forasteros amazònics, de fruit arrodonit, llis i grans aixafats, amb els cotilèdons purpuris, originaris de l’alta Amazònia, i els trinitarios , molt polimorfs, amb caràcters intermedis dels anteriors i que podria ésser que tinguessin l’origen en hibridacions entre criollos i forasteros . Nombrosos paràsits i malures l’ataquen. Les malalties criptogàmiques més importants són la podridura negra de les panotxes, causada per Phytophthora palmivora , l’escombra de bruixa, produïda per Marasmius perniciosus , i diverses altres malures provocades per fongs putrefactius; també l’afecten algunes virosis.

El cacau com a producte comercial

Els europeus conegueren el cacau quan arribaren al continent americà. Els pobles indis, establerts des de l’istme de Tehuantepec fins al Darién, l’empraven alhora com a aliment i com a moneda; per contra, a l’Amèrica del Sud, a la zona de la conca del Magdalena i afluents de l’Amazones, era emprat per a la fabricació d’una beguda alcohòlica a partir de la polpa. Durant la colonització d’Amèrica hom establí plantacions a l’Amèrica Central; a partir del s XVI s’estengué cap a les illes del Carib, i al XVII passà a les Filipines. Un dels llocs de conreu principals fou primerament Guayaquil, i posteriorment Caracas i la costa veneçolana, on a la fi de l’època colonial n'hi havia 30000 ha plantades. Veneçuela, que n'exportava a Castella des del 1634, adquirí el màxim desenvolupament quan Felip V atorgà el monopoli del cacau a Caracas i Cumanara a la Compañía Guipuzcoana de Caracas (1728). Durant el s XIX, el cacau arrelà a Sri Lanka i a Java, i el Brasil n'esdevingué el segon productor del món. Des del Brasil hom l’exportà a Bioko, i es difongué per tot l’Àfrica, que ha estat l’àrea més important del conreu (72,7% de la producció mundial en la collita 1967-68, que baixà al 63,3% el 1983). Els productors actuals més importants són la Costa d’Ivori (400 000 t [1983]), el Brasil (346 000 t [1983]) i Nigèria i Ghana (155 000 t i 140 000 t respectivament [1983]).

Col·laboració: 
XLlP / AMH

Llegir més...