Les flors són petites, estel·liformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axil·la de les fulles. Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs. Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam (Egipte, Síria, Turquia, etc.). Fou portat a Europa pels mercaders venecians (segle XVI). A través d’Àfrica passà a l’Orient. Els holandesos l’introduïren el 1690 a Batàvia, i el 1710 a la Guaiana Neerlandesa, Colòmbia i les Antilles. Posteriorment arribà a tot el Carib i el Brasil. El cafè és una planta intertropical que exigeix un clima calorós (una mitjana anual de 18-22°C) i humit (més de 1.200 mm de pluja anuals) i un sòl profund, ben drenat, de reacció àcida (pH, 4-5). Li cal ombra contínua. Els subproductes del cafè (gairebé les tres quartes parts del pes dels fruits frescs) són emprats com a adob i també com a alimentació del bestiar.
m
Botànica
Agronomia
Exemplar de Coffea arabica amb fruits
© 2013 Simon J. Tonge
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).