Llurs dimensions oscil·len entre 6 m de llargada ( Melanosochus ) i poc més d’1 m ( Paleosuchus ). Com en els al·ligàtors, les dents de la mandíbula inferior no són visibles quan l’animal té la boca tancada; se'n diferencien, però, per la manca d’envà nasal i pel fet de tenir el ventre cobert d’escuts cornis imbricats i gruixuts (per això llur pell no ha estat apreciada i ha estat menys perseguit que els cocodrils i els al·ligàtors). Els individus joves són en general de color verd d’oliva, i els adults, d’un verd més fosc. Neden amb una gran agilitat, però llurs moviments a terra són feixucs i lents. El gènere Caiman comprèn dues espècies, el C. latirostris , que habita a la zona tropical de l’Amèrica del Sud, a l’oest dels Andes, i el C. crocodilus , amb una distribució més àmplia, des de l’istme de Tehuantepec fins al Riu de la Plata. Ambdues espècies posseeixen un característic relleu transversal que uneix les òrbites oculars. Al gènere Melamosochus pertany una sola espècie, M. niger , que habita a la part alta de l’Amazones. El gènere Paleosuchus és representat per dues espècies, P. palpebrosus i P. trigonatus , de dimensions més reduïdes que els altres caimans; habiten en rierols i torrents de fons rocallós i de corrent ràpid; són propis de la Guaiana i del Brasil.
m
Herpetologia
Caiman
© Fototeca.cat-Corel
Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman , Melanosochus i Paleosuchus , de l’ordre dels cocodrils.