i calamars | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

calamars

calamar, Loligo sp (nc)
substantiu masculím
Zoologia
calamar, Loligo sp (nc)
Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
zoologia zool
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.

Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L. vulgaris i L. forbesi. La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent; la segona és més grossa: ateny de 35 cm (femelles) a 60 cm (mascles) de llargada, i el color és més fosc (bru rogenc). En morir, adquireixen un color blanc lletós. Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal; les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell. Els adults tenen glàndules verinoses, que actuen, juntament amb els potents braços amb ventoses i el bec corni, per immobilitzar i paralitzar les preses; la glàndula de la tinta és també ben desenvolupada. La posta, que consisteix en un rosari gelatinós d’ous, és enganxada sobre les roques i els objectes del fons, o bé sobre gorgònies i troncs o cossos flotants a la deriva. Els calamarsos solen fer moles nombroses i efectuar migracions estacionals d’àrea reduïda.

La pesca del calamars és important a l’Atlàntic i també a la Mediterrània. Hom el pesca amb arts d’arrossegament o bé amb calamarera o potera. La carn, especialment la dels exemplars de mida petita, és saborosa i apreciada com a aliment.

Col·laboració: 
JDR

Llegir més...