Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc; podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat. Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames. Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada. En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces : a la Catalunya oriental i septentrional hom designà amb el nom de mitja la mitja calça, i amb el de calces ( pantaló ) la peça que cobria de la cintura als peus, anomenada calçons a la resta dels Països Catalans, on el nom de calça ha perdurat en el seu sentit primitiu.
f
Indumentària