calidoscopi

m
Física

Instrument òptic, inventat per Davis Brewster el 1817, consistent en un tub tancat per un cap per un vidre esmerilat, i per l’altre per un disc foradat a manera d’ocular.

A l’interior del tub hi ha dos o més miralls plans, formant díedres, paral·lels a l’eix; al fons, sobre el vidre esmerilat, hi ha trossets de vidres acolorits, la imatge dels quals, en multiplicarse simètricament en els miralls, produeix una gran varietat d’imatges per rotació del tub.