cal·ligrafia

f
Escriptura i paleografia

Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.

S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura. En algunes cultures orientals la cal·ligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració. Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració. A l’Occident, la cal·ligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs ( escriptura).