És obtinguda per destil·lació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer; hom assoleix, així, la forma dextrogira. Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC. Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central. La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè. Els seus cristalls fan una olor penetrant característica. És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals. És emprada com a plastificant de la cel·lulosa; hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot cel·luloide, laques i vernissos, en explosius, pirotècnia i com a bactericida en productes farmacèutics i cosmètics. La seva elevada constant crioscòpica la fa un solvent ideal per a la determinació de pesos moleculars segons el mètode de Rast . Ha estat usada com a sedant, antipútrid, anafrodisíac, revulsiu, analgèsic, i per a fer disminuir la secreció làctia, i també com a estimulant cardíac i respiratori (injectada en solució oliosa: oli de càmfora ). Actualment, però, ha estat substituïda pels moderns analèptics. És emprada encara en solució alcohòlica com a rubefaent, i, associada a d’altres substàncies balsàmiques, per al tractament d’afeccions respiratòries.
f
Química
Farmàcia
Càmfora
©
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.