OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

canyella

substantiu femeníf
Botànica
Branques de canyella
M. Pradas
botànica bot
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.

Es presenta en forma de tires fines superposades (unes 10) que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols. És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria. L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria. Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia. Espècia molt preada també durant l’edat mitjana, fou objecte d’un comerç actiu pels àrabs i després pels venecians, fins al descobriment de la ruta del Cap de Bona Esperança a l’Índia per Vasco da Gama (1498). El monopoli de la canyella, que era extreta sobretot dels canyellers salvatges de Sri Lanka, fou detingut successivament pels portuguesos, els holandesos (que n'iniciaren el conreu vers el 1767) i els anglesos. Sri Lanka n'és encara el principal productor.

Col·laboració: 
XLlP

Llegir més...