Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals. Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són: C. pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals; algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C. maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn circular; C. Moschata, de fulles ovalades triangulars; carbassera de cabell d’àngel, etc. Les llavors de la carbassera poden menjar-se fregides, i preses crues i en dejú constitueixen un excel·lent tenífug. La carbassera pot ésser conreada en gran diversitat de terrenys, però exigeix importants aportacions d’adobs orgànics. Hom la sembra per l’abril o al maig i en fa la collita generalment a partir de l’agost.
f
Botànica
Carbassera (Cucurbita pepo)
I'm alive (CC BY-NC)
Gènere de plantes anuals herbàcies, de la família de les cucurbitàcies, dioiques, de tija prostrada, gruixuda, hirsuta i escabrosa, amb fulles palmatinèrvies, més o menys lobulades, circells ramificats, flors campanulades, grosses i grogues, i fruits en pepònide, de paret resistent, gruixuda, que maduren sobre el sòl.