i carbonarisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

carbonarisme

substantiu masculím
Història
història hist
Moviment d’ideologia liberal, organitzat en societats secretes i relacionat amb la francmaçoneria, format a la Itàlia meridional al començament del segle XIX, durant la dominació napoleònica.

El nom deriva dels carbonari (‘carboners’) i emprà símbols d’aquest ofici. Els emblemes eren la creu, la gorra frígia i el punyal. Els membres, que s’anomenaven bons cosins entre ells, es dividien en mestres i aprenents i s’agrupaven en vendes dirigides per una venda alta o consell suprem. Els carbonaris s’oposaven a l’absolutisme i demanaven una constitució; esdevingueren partidaris de la república i de determinades reformes socials (llei agrària). El moviment estigué inicialment lligat amb els oficials francesos republicans hostils a l’evolució monàrquica de Bonaparte: la primera venda és documentada a Càpua el 1806, coincidint amb l’establiment d’un regiment francosuís a la ciutat. A més d’oficials, agrupà membres de la noblesa i petits propietaris. A partir del 1815 el moviment es difongué per Sicília i, a través de la Romanya, a la Itàlia septentrional. La revolta de Nàpols del 1820 (que proclamà la constitució del 1812) fou quasi exclusivament obra dels carbonaris; un cop fracassada, i després de la revolta del Piemont (1821), molts d’ells s’exiliaren. A França (1821), el moviment s’estengué amb l’ajuda, primer, de La Fayette, i, després, de Filippo Buonarroti, que dirigí l’anomenada Carboneria Democràtica Universal; participà en diverses revoltes, i es decandí a partir del 1835. El carbonarisme s’estengué als Països Catalans a partir de 1820-21. A Barcelona es formaren els primers nuclis, iniciats pels refugiats Orazio De Attellis i Giuseppe Pacchiarotti; a València, pel general Guillaume Vaudoncourt i Giuseppe Pecchio. Tingueren una notable activitat política durant el Trienni Constitucional, sovint aliats amb els maçons en contra dels comuners. Alguns lluitaren en les files de la Legió Liberal estrangera, com Armand Carrel. Foren durament perseguits, després del 1823, amb la repressió absolutista. En algunes professions, com els sabaters, es mantingueren actius grups carbonaris, com a Perpinyà i a Ciutadella (Menorca), vers el 1830. Molts carbonaris ingressaren en el moviment anomenat “europeu”, dirigit pel general Guglielmo Pepe, antic carbonari, i per Giuseppe Mazzini, fundador de la Giovine Italia el 1831. Encara es reorganitzaren a Madrid, vers el 1858, dins el grup de la revista El Falansterio Nacional, on col·laboraren catalans com Ceferí Tresserra, Francesc Vic o Antoni Ignasi Carner.

Col·laboració: 
JMA
Llegir més...