carboni 14

m

Química

Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.

És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen:

la seva desintegració és produïda segons la reacció:

totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant. Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric; en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen. Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14; cada 5.580 anys la proporció disminueix a la meitat. Aquestes constatacions han estat aprofitades per W. Libby (1950) per a datar la mort d’éssers vius i obtenir, per primera vegada, dates absolutes en prehistòria. Tal mètode ha provocat un canvi important en la cronologia de la prehistòria. Les datacions del carboni 14 són possibles fins a 40.000 anys abans del present, data que correspon al Paleolític mitjà (home de Neandertal, indústries mosterianes). Aquest mètode resulta especialment útil des del Paleolític superior fins a l’edat del bronze o la primeria de l’edat del ferro a Europa, ja que a partir de tal data els sistemes tradicionals de datació històrica són sovint més precisos que el carboni 14. Però hom l’utilitza per a materials d’èpoques posteriors, procedents de territoris generalment no europeus, que no tenen possibilitats cronològiques derivades dels mètodes arqueològics a Amèrica, a l’Àfrica, al sud del Sàhara, a les illes Canàries, etc. Els laboratoris donen les dates referides al moment actual, “abans del present” que hom acostuma a representar amb la sigla BP (Before present). La reducció a les dates històriques aC es fa, fins a l’any 2000, restant a la xifra d’abans del present 1.500 anys per tal d’unificar els càlculs a la data de l’era cristiana. El carboni 14 és emprat també com a traçador radioactiu per a elucidar el mecanisme de certes reaccions orgàniques complexes; per exemple, en alimentar plantes amb gas carbònic marcat amb carboni 14 hom ha pogut demostrar que en la conversió fotosintètica del CO2 en hidrats de carboni, aquest es transforma primerament en fosfat orgànic, i després, per etapes, en sucre.