carnal·lita

f
Mineralogia i petrografia

Carnal·lita

© Fototeca.cat

Mineral, espècie, clorur de magnesi i de clorur de potassi hidratat, amb el 8,7% de magnesi, el 14,1% de potassi, el 38,3% de clor i el 38,5% d’aigua.

Cristal·litza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria. Té duresa 2,5 i pes específic 1,6. És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya; forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnal·lita . Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona.