Les carrerades són producte d’un sistema ramader arcaic i pròpies dels països de clima mediterrani i tropical, on la secada estiuenca agosteja les pastures de la plana, i les àrees muntanyoses tenen abundants prats naturals estiuencs. S'ordenen formant xarxes jerarquitzades i són particularment abundants en aquells sectors en què la ramaderia gaudí d’una forta preponderància sobre l’agricultura durant l’edat mitjana, gràcies a l’existència d’organismes protectors (monestirs, comunitats rurals, organitzacions com la Mesta castellana o la Casa de Ganaderos aragonesa). Avui són en plena decadència a causa de la minva del bestiar oví i de la tendència a l’estabulació. Als Països Catalans hom pot reconèixer encara carrerades, pràcticament en desús, que enllacen els prats dels Pirineus amb les terres més baixes, les quals havien de tenir espais destinats a la pastura. És coneguda també com a camí ramader; cabanera o pas ramader, a la zona pirinenca occidental; lligall o lligallo, a la regió de l’Ebre i a la zona septentrional del País Valencià; assegador, a la resta del País Valencià.
f
Ramaderia