i carreratge | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

carreratge

substantiu masculím
Història del dret
història del dret hist dr
Als Països Catalans, als s. XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.

Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts. De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi; de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls; però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment. Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions principals com Barcelona, València, Cervera, Perpinyà, Girona, Lleida, Balaguer, Tortosa, Xàtiva i Vic. Així, Igualada, Granollers i Mataró foren carrers de Barcelona; Morvedre, de València; Amposta, Ulldecona i Xerta, de Tortosa; Canals, de Xàtiva; etc.

Col·laboració: 
ADS

Llegir més...