i càrtel | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

càrtel

substantiu masculím
Economia
economia econ
Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera (aquesta és la principal diferència entre el càrtel i el trust), decideixen de pactar a fi d’evitar o de disminuir la competència mútua.

De fet, el seu objecte principal és d’aconseguir una posició monopolística en el mercat; si hom no assoleix aquesta finalitat l’acord sol restar sense efecte ràpidament. Segons la natura de l’acord, els càrtels es poden classificar en diversos grups: de preus de compra i venda , en els quals les empreses es comprometen a seguir una determinada política de preus; de condicions de compra i venda , en els quals les empreses fixen també altres condicions, com les de pagament, formes de contracte, etc; de producció , en els quals hom assigna a cada empresa un programa de producció que pot comprendre tant el tipus de producte fabricat com el mateix volum de producció; de distribució de mercats , bé per zones geogràfiques o per unes altres característiques. Els càrtels aparegueren per primera vegada a Alemanya al final del s XIX, promoguts, en part, per la legislació aranzelària del 1879 i la iniciativa del govern tendent a l’organització de l’economia en funció d’uns objectius militars. Un dels exemples més importants fou el càrtel del carbó de Westfàlia-Renània (1893). Els anys trenta els càrtels alemanys, que vorejaven els 3 000, foren aprofitats pels nazis per a efectuar llur experiència de concentració i direcció centralitzada de l’economia. Tot i que hom tendeix a considerar que el càrtel pot ser contrari als interessos dels consumidors, les legislacions de la gran majoria d’estats admeten, en principi, les fusions o absorcions que no perjudiquin la lliure competència i impliquin situació de monopoli.

Col·laboració: 
JVT / FSM

Llegir més...