La seva difusió, bé que generalment clandestina, és notablement elevada, fins i tot en països d’un grau elevat de civilització. Hom empra les cartes ordinàries o les simbòliques anomenades tarots . En el primer cas, l’endevinador identifica el consultant amb una figura del joc tenint en compte la seva edat, el sexe i altres característiques personals, i extreu, per un procediment variable, les cartes que donen suport a la predicció. Generalment aquesta és formulada en termes estereotipats referits a uns tòpics convencionals: viatges, fortuna, amor, negocis, herències, salut, etc. Més vinculat amb l’astrologia i recollint la tradició de la influència zodiacal, és l’ús de les 78 làmines simbòliques del tarot, del qual hom usa generalment els 28 arcans majors. Als Països Catalans, aquesta pràctica és coneguda també amb l’expressió tirar les cartes , i amb el nom de tiradora de cartes la persona, generalment una dona, que s’hi dedica habitualment.
f
Esoterisme