cascavell

m
Música

cascavells

© Fototeca.cat

Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.

Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses (pals, cèrcols, etc). En el seu ús més estrictament musical, hom els col·loca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja. D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties.