i castor | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

castor

Nom científic Castor sp (la)
substantiu masculím
Zoologia
Nom científic Castor sp (la)
Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
zoologia zool
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.

Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils; els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació. La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta; els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden. Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital; amb el castori marquen el territori. Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia; no presenten son hivernal. Viuen en societats familiars, prop de l’aigua (rierols i llacunes), en indrets on abunden els arbres. S'alimenten de l’escorça dels arbres (preferentment de la dels salzes, bedolls, freixes i verns), de brots i branques tendres, etc. Construeixen caus a la vora dels rius mitjançant una obertura sota l’aigua o enmig dels corrents, amb una sortida a terra que fa de xemeneia d’aireig. En cas de necessitat mantenen l’aigua a un nivell constant mitjançant dics, que atenyen a vegades dimensions considerables, de manera que les entrades als caus resten sempre submergides; també construeixen canals, que regulen i a vegades modifiquen el curs dels rius on habiten. La base de les construccions són els troncs d’arbre. Són caçats per a l’obtenció de la pell, anomenada també castor, molt apreciada en pelleteria. Actualment, llur caça és reglamentada, car hi havia perill d’extinció.

N'hi ha dues espècies: el castor europeu (C. fiber), de distribució eurasiàtica, que és el rosegador més gros d’Europa i Àsia; molt estès antigament, hom només en troba avui en algunes comarques nòrdiques d’Escandinàvia, Polònia i Rússia; i el castor americà (C. canadensis), propi d’Amèrica del Nord, des de Labrador, Alaska i Canadà fins a Mèxic.

Col·laboració: 
GEG
Llegir més...