i celibat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

celibat

substantiu masculím
Religió
religió relig
Estat d’una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat; en unes altres religions això s’ha produït només excepcionalment. En el budisme va lligat a l’ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana. Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau. Les narracions de Mateu i Lluc sobre el naixement de Jesús n'oferiren la fonamentació bíblica, així com la interpretació que fou donada a certes expressions evangèliques. L’extensió del celibat i l’exaltació doctrinal de què ha estat objecte a l’església (hom n'ha afirmat sovint la superioritat sobre el matrimoni) s’expliquen pel gran influx que el platonisme exercí sobre el pensament i la vida cristianes.

En el seu procés d’institucionalització, ha estat una part important la qüestió del celibat sacerdotal, establert obligatòriament a l’església catòlica de ritu llatí. El primer tractament canònic es dóna al concili provincial d’Elvira, el 306. Als dos segles següents tres papes establiren successivament les primeres lleis, les quals portaren finalment a la prohibició d’ordenar homes casats. El Codi de Dret Canònic del 1983 manté aquesta prohibició, però admet la possibilitat d’ordenar diaques homes casats en el cas del diaconat permanent. Les esglésies orientals (incloses les corresponents comunitats catòliques) han mantingut una disciplina diferent: tot seguint el concili de Nicea, on es refusà, el 325, l’obligació del celibat entre els clergues, el 692, en el concili in Trullo, hom establí que sacerdots i diaques poden casar-se abans d’ésser ordenats, no ja després; els bisbes, per altra part, han d’ésser cèlibes. Les esglésies reformades no s’oposen, en general, al matrimoni dels eclesiàstics.

D’altra banda, dins l’església catòlica hom ha permès l’exercici sacerdotal a conversos que s’havien casat abans, o a antics preveres catòlics que, en èpoques de cisma, s’havien casat. El caràcter estrictament positiu i eclesial del celibat permet, així mateix, la dispensa corresponent per part de Roma en els casos de reducció a l’estat laical. Recentment ha sorgit, dins l’Església Catòlica, un moviment a favor del celibat opcional. El celibat s’estén també als ordes religiosos que independentment de l’ordenació formulen un vot particular (castedat).

Col·laboració: 
JMUC

Llegir més...