cendra

f
Química

Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.

Conté principalment carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, òxids de ferro i de manganès i silicat d’alumini. La cendra vegetal i la del lignit són un adob excel·lent per a terres argiloses. La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot primitives (Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda). A Israel la cendra dels holocausts servia d’ingredient per a l’aigua lustral. També era símbol d’aflicció, de dol i de penitència. En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions: la purificadora, car és ingredient de l’aigua gregoriana, i també com a símbol de penitència, sobretot al començament de la Quaresma, en la cerimònia pròpia del dimecres de Cendra.