chaitya

*

m

Arquitectura

Budisme

Santuari búdic propi de l’Índia, excavat a la roca, destinat a la reunió dels fidels.

La planta és basilical, nascuda segurament de la unió d’una capella circular amb una stupa i una sala de reunions. Sobresurten els chaitya de la zona propera a Bombai, els de Bhājā (~50 aC), Bedsā (~s I dC), Ajantha (s. II-VII dC), Kārle (~120 dC) i Ellorā (700-750 dC).