També és anomenat colzet , en els telers. El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor. El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal. El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada. El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll. Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos, quatre o sis cilindres que tenen els monyons agrupats de dos en dos, amb un braç intermedi únic i sense coll entre dos monyons consecutius. Per a compensar els efectes de desequilibri produïts per la rotació descentrada del monyó i de la biela, hom instal·la a l’extremitat dels braços uns contrapesos oposats al monyó, que poden ésser d’una mateixa peça amb el cigonyal o que poden ésser fortament collats sobre els braços. En cigonyals de més d’un colze, hom disposa talment els colzes, que les masses descentrades d’un colze es compensin amb les masses descentrades d’un altre, a fi d’obtenir un equilibrament millor. Aquesta disposició dels colzes determina la dels cilindres, la successió de les explosions i tot el conjunt de la distribució. Els cigonyals són obtinguts per forja, i ulterior mecanització, d’una sola peça o a partir de colls, braços i monyons separats i muntats a pressió per acoblament en calent, a fi de permetre el muntatge de coixinets de boles o de rodets en el monyó. La mateixa tècnica és aplicada en cigonyals molt grossos, de motors marins, per exemple, per evitar la dificultat d’obtenció de peces forjades o foses massa pesants.
Cigonyal estampat d’una peça, de quatre monyons, per a un motor de motocicleta
© Fototeca.cat
El cigonyal és la peça del motor que ha de suportar els majors esforços de fatiga i de desgast. En els motors d’aviació, o en els motors on les condicions de pes, de seguretat, de càrrega són molt severes, els tractaments tèrmics i els enduriments superficials de nitruració, tremp a la flama o tremp per inducció són generalitzats.