i cinorrincs | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cinorrincs

Forma anterior a l’Ortografia de l’IEC del 2016 cinorincs
substantiu masculím
pluralpl
Zoologia
Forma anterior a l’Ortografia de l’IEC del 2016 cinorincs
zoologia zool
Grup d’animals triploblàstics acelomats, de posició sistemàtica incerta i simetria bilateral, que comprèn individus de petites dimensions (fins a 1 mm) i exclusivament marins.

Són vermiformes, amb el dors bombat i la part ventral plana; en el cos hom els distingeix un tronc i un cap proveït d’una trompa retràctil voltada d’espines quitinoses. Externament són revestits d’una cutícula articulada, semblant a una armadura, formada d’anells o segments cadascun dels quals és proveït lateralment de quetes. Tenen una cavitat blastocèlica plena d’un líquid amb cèl·lules emigrants, i l’aparell digestiu és ben desenvolupat; no tenen aparell circulatori, i el sistema nerviós és ganglionar. L’aparell excretor és format per protonefridis. Els sexes són separats; el desenvolupament és directe, però amb un creixement molt lent. Periòdicament efectuen mudes, i en cada muda hi ha un augment del nombre de segments. Els cinorrincs formen part de la fauna marina intersticial, viuen en els rizomes de les fanerògames marines, enterrats a la sorra o entre les algues litorals. Filogenèticament, no és clara llur procedència. Semblen presentar, per una part, afinitats amb els nematodes i, per una altra, amb els gasteròtrics.

Col·laboració: 
JCC
Llegir més...