Instrument cordòfon de la família dels llaüts, sense cordal, i en el qual hom obté el so pinçant amb el plectre les cordes, generalment dobles i metàl·liques.
El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla. Era conegut a l’edat mitjana i fou utilitzat sobretot als s. XVI i XVII. Al s. XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers.