citocrom

m

Bioquímica

Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.

Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèl·lula. Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis; llur concentració en les cèl·lules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests. Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP.