Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres: el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9. Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats. Han estat construïts una gran varietat de models. Els petits (en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re), que sovint són construïts de metall, formen part sobretot de les bandes, on els són confiades les parts corresponents als violins. El més freqüent d’entre ells, en mi bemoll, anomenat requint , fa 42,9 cm de llargada. Entre els ordinaris de l’orquestra, el clarinet en do tendeix a desaparèixer, substituït pel més corrent, afinat en si bemoll (59 cm), de sonoritat més bella, o pel clarinet en la. Els contralts, de timbre dolç, són afinats en fa, com el corno di bassetto , i en mi bemoll. El baix, en si bemoll, menys freqüentment en la, que sona una octava més greu que el del mateix to, té el pavelló metàl·lic i recurvat. Ha estat construït també un clarinet contrabaix, a l’octava inferior del baix, molt engavanyador, que a penes ha estat admès. La invenció, a la fi del s. XVII, del clarinet pròpiament dit, amb la possibilitat de més d’un registre, és deguda a Johann Christoph Denner, el qual degué també aplicar-li el diminutiu de clarí a causa de la sonoritat estrident dels primers models. El precedent immediat del clarinet fou el chalumeau francès o caramella de llengüeta simple i de tub cilíndric amb nou forats, que solament feia una octava. El precedent més remot, però, cal cercar-lo en els instruments rústics d’origen antiquíssim, egipci o asiàtic, de llengüeta simple, dels quals ha estat conservada a Eivissa una mostra molt interessant en la xeremia bessona o reclam de xeremies. En el transcurs dels s. XVIII i XIX, el clarinet fou objecte de perfeccionaments, consistents especialment en l’augment de les claus, deguts a Barthold Fritz, Joseph Beer, Jean Xavier Lefèbvre, Ivan Müller, Friedrich Beer, els Heckel i Hyacinthe-Eléonor Klosé, que s’inspirà en el sistema de claus i anelles que Theobald Böhm havia inventat per a la flauta travessera. El clarinet fou introduït a l’orquestra a mitjan s. XVIII per Jean-Philippe Rameau (a Zoroastre, 1749), i adoptat per la cèlebre escola de Mannheim. Mozart li conferí ja un paper important i regular en les seves darreres obres simfòniques i de cambra; la seva sonoritat melangiosa el féu especialment apreciat pels compositors preromàntics i romàntics (Cimarosa, L. Spohr, Weber, Schubert i altres).
m
Música
Clarinet
© Fototeca.cat
Instrument aeròfon, de llengüeta simple, perforació cilíndrica i pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.