clarobscur

m
Pintura

La companyia del capità Frans Banning Cocq i el Tinent Willem van Ruytenburch o Ronda de nit (1642), de Rembrandt, on el clarobscur és l’element unificador de tot el quadre

© Corel Professional Photos

Estil pictòric basat en la perspectiva espacial obtinguda amb el joc de llum i ombra.

És sobretot una concepció òptica, que suggereix el relleu. El mot fou emprat per primera vegada pel teòric francès Roger de Piles (1635-1709) en la traducció ampliada del llibre L’art de la pintura de Du Fresnoy. Té dos vessants: una nova perspectiva i un aspecte intel·lectual i moral seguit per les escoles tenebristes de la Contrareforma. Partint del sfumato cinccentista es donà en el manierisme, i assolí la seva plenitud com a tècnica al llarg dels s. XVII i XVIII.