OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

clericalisme

substantiu masculím
Política
ciències polítiques polít
Terme pejoratiu que designa la intromissió del clericat en els afers polítics.

L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església (regalisme). La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX (1864), i denunciava els seus tres objectius: domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat. A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats Pontificis el 1870. Fins a Pius X, la política clericalista italiana consistí en un abstencionisme total. A França el terme fou un dels mots força dels republicans a la Segona República. A l’Estat espanyol la darrera revifada polèmica del mot es donà al bienni 1934-36.

Col·laboració: 
JMoT

Llegir més...