i cloròfits | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cloròfits

substantiu masculím
pluralpl
Botànica
botànica bot
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.

En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors. Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament. Tenen cèl·lules amb membrana cel·lulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic. Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica. Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses (en copa, anell, reticle, cinta, etc), sovint presenten flagels, sobretot en les cèl·lules reproductores. En total comprenen més de 7.000 espècies repartides en uns 450 gèneres, que es poden integrar en tres classes: clorofícies, amb cèl·lules reproductores en general flagel·lades, zigofícies o conjugades, amb gàmetes ameboides, mai flagel·lats i carofícies, un grup molt evolucionat i diferent dels altres dos, amb anterozoides helicoidals. Normalment són de vida autotròfica, i en una majoria, dulciaqüícoles, possiblement a conseqüència de llur preferència pel CO2 en forma dissolta, més rar a la mar, on predominen carbonats i bicarbonats. Les espècies marines de mida en general superior, són de vida litoral; algues, com Protococcus, són aerofítiques, i moltes altres d’aquest mateix grup (ex: Trebouxia) viuen en simbiosi amb fongs (liquen) o amb protozous i invertebrats (zooclorel·la). Uns altres arriben a viure al crioplàncton. Si el medi és ric en sucres, poden perdre bona part del pigment assimilador. Hi ha espècies que l’han perdut definitivament (Amoebidium), i tenen una vida heterotròfica. Els cloròfits són representats amb seguretat des del període ordovicià i ho continuen essent de manera continuada fins avui. Els millors fòssils corresponen a les dasicladals (clorofícies) i a les carofícies. Cal pensar que els cloròfits són un grup de plantes molt antic, originat potser a partir de bacteris fotosintetitzadors, juntament amb la resta de les plantes, tret dels esquizòfits i dels rodòfits. D’aquest grup haurien arrencat les plantes superiors passant per antecessors semblants als briòfits i als pteridòfits. Els cloròfits tenen interès com a productors primaris, a les aigües dolces. Algunes espècies de Monostroma i d'Ulva (enciam de mar) foren o són emprades com a aliment. Més gran és l’interès de les espècies microscòpiques en la depuració d’aigües residuals, puix que, en dipòsits poc profunds oberts, l’oxigen que desprèn activa la mineralització de la matèria orgànica produïda pels bacteris.

Col·laboració: 
XLlP
Llegir més...